Memòria i antifeixisme: ‘Un vas d’aigua per a l’Elio’, una projecció molt especial

La mostra RESISTÈNCIES torna amb un documental molt especial. Un vas d’aigua per a l’Elio (Pere Joan Ventura, 2023) va ser estrenat el passat 30 de novembre a la Filmoteca de Catalunya, i ara tenim l’ocasió de veure’l a casa nostra, La Cinètika. Comptarem amb la presència de l’equip de la pel·lícula i l’historiador Ricard de Vargas.

Dissabte 16 de desembre – 19h

UN VAS D’AIGUA PER A L’ELIO | Pere Joan Ventura | 2023 | 72’ | VOCat

Derrotat el feixisme a la Segona Guerra Mundial, a Espanya alguns idealistes segueixen la lluita contra la dictadura de Franco. Enrica Volpi descobrirà seixanta anys més tard el misteri de com i per què el seu cosí Elio va desaparèixer sense deixar rastre.

Aquest jove italià va abandonar la casa familiar a Lovere (Itàlia) l’any 1947 per trobar-se amb el seu pare, membre del partit comunista, fugit a París. Totes les investigacions per trobar-lo, a la Creu Roja, la Legió Estrangera i diferents organismes van resultar infructuoses.

Tot canvia quan l’historiador Argimiro Ferrero, preparant una biografia dels germans Sabaté, maquis i anarquistes, topa amb el nom d’Elio Ziglioli. En investigacions posteriors, Ferrero descobreix que l’Elio formava part d’una columna de maquis anarquistes, anomenada “Els primos” que estava baixant a Barcelona amb l’objectiu de traslladar armes a la ciutat per fer accions de sabotatge contra el govern franquista.

“Un dia em vaig trobar amb l’Ignasi Giménez, alcalde del meu poble, Castellar del Vallés, i em va explicar que gràcies a les investigacions d’un historiador de la zona i un expert en la muntanya de Sant Llorenç de Munt, havien aconseguit descobrir l’assassinat d’un jove italià, abatut per la guàrdia civil per ser membre del maquis. També sospitaven que aquest podia estar enterrat en una fossa comuna del cementiri del poble.

Jo, des de petit, havia seguit amb curiositat les poquíssimes notícies que ens arribaven sobre els maquis. Guerrillers, després “maleantes”, que havien transitat pels boscos de la zona i dels que es parlava molt poc i amb molta cura en una època de por i repressió franquista.

Les notícies de l’Elio van fer-me endinsar en aquesta història que es mou entre allò personal i allò col·lectiu.
 Un recorregut que enllaça moments de gran conflicte a Itàlia i a Espanya i que creua diferents formes de resistència dins d’una Espanya colpejada per la guerra civil, i dins d’una Europa que sortia destrossada de la Segona Guerra mundial.”

Pere Joan Ventura, director d’Un vas d’aigua per a l’Elio