Memòria i antifeixisme: ‘Un vas d’aigua per a l’Elio’, una projecció molt especial

La mostra RESISTÈNCIES torna amb un documental molt especial. Un vas d’aigua per a l’Elio (Pere Joan Ventura, 2023) va ser estrenat el passat 30 de novembre a la Filmoteca de Catalunya, i ara tenim l’ocasió de veure’l a casa nostra, La Cinètika. Comptarem amb la presència de l’equip de la pel·lícula i l’historiador Ricard de Vargas.

Dissabte 16 de desembre – 19h

UN VAS D’AIGUA PER A L’ELIO | Pere Joan Ventura | 2023 | 72’ | VOCat

Derrotat el feixisme a la Segona Guerra Mundial, a Espanya alguns idealistes segueixen la lluita contra la dictadura de Franco. Enrica Volpi descobrirà seixanta anys més tard el misteri de com i per què el seu cosí Elio va desaparèixer sense deixar rastre.

Aquest jove italià va abandonar la casa familiar a Lovere (Itàlia) l’any 1947 per trobar-se amb el seu pare, membre del partit comunista, fugit a París. Totes les investigacions per trobar-lo, a la Creu Roja, la Legió Estrangera i diferents organismes van resultar infructuoses.

Tot canvia quan l’historiador Argimiro Ferrero, preparant una biografia dels germans Sabaté, maquis i anarquistes, topa amb el nom d’Elio Ziglioli. En investigacions posteriors, Ferrero descobreix que l’Elio formava part d’una columna de maquis anarquistes, anomenada “Els primos” que estava baixant a Barcelona amb l’objectiu de traslladar armes a la ciutat per fer accions de sabotatge contra el govern franquista.

“Un dia em vaig trobar amb l’Ignasi Giménez, alcalde del meu poble, Castellar del Vallés, i em va explicar que gràcies a les investigacions d’un historiador de la zona i un expert en la muntanya de Sant Llorenç de Munt, havien aconseguit descobrir l’assassinat d’un jove italià, abatut per la guàrdia civil per ser membre del maquis. També sospitaven que aquest podia estar enterrat en una fossa comuna del cementiri del poble.

Jo, des de petit, havia seguit amb curiositat les poquíssimes notícies que ens arribaven sobre els maquis. Guerrillers, després “maleantes”, que havien transitat pels boscos de la zona i dels que es parlava molt poc i amb molta cura en una època de por i repressió franquista.

Les notícies de l’Elio van fer-me endinsar en aquesta història que es mou entre allò personal i allò col·lectiu.
 Un recorregut que enllaça moments de gran conflicte a Itàlia i a Espanya i que creua diferents formes de resistència dins d’una Espanya colpejada per la guerra civil, i dins d’una Europa que sortia destrossada de la Segona Guerra mundial.”

Pere Joan Ventura, director d’Un vas d’aigua per a l’Elio

Diumenge de cloenda: tres documentals que ens interroguen sobre els llocs que habitem

Diumenge 13 de febrer hem programat tres documentals amb un element en comú: ens fan pensar sobre el nostre lloc al món.

ATEAK ZABALDUZ ens acosta a la realitat històrica de l’okupació a Euskal Herria. Amb DESTRUCCIÓ CREATIVA D’UNA CIUTAT tranquem el cicle sobre Palma que vam iniciar el 2020 amb Mi kerido puto barrio i vam continuar el 2021 amb Tot Inclòs. Un documental sobre habitar una ciutat cada cop més consagrada a l’explotació turística. I per acabar, a ANBESSA acompanyem l’Asalif mentre fa front a un món que tot just està descobrint, amb el teló de fons de l’especulació urbanística als afores d’Addis Abeba.


ANBESSA | Mo Scarpelli | 2019 | 86’ | VOS Cast | Diumenge 13 – 20h

Asalif y su madre han sido desplazados de sus tierras de cultivo etíopes por un proyecto urbanístico. En la división entre un mundo nuevo y antiguo, el gran sueño de progreso de su país no es para ellos. Los promotores inmobiliarios llaman a la puerta y feroces hienas acechan en un bosque oscuro. Para luchar contra todo lo que amenaza a su familia, Asalif se transforma en león (anbessa en amárico) y su nuevo poder lo lleva a lugares que nunca imaginó.


DESTRUCCIÓ CREATIVA D’UNA CIUTAT | Carles Bover | 2020 | 56’ | VOS Cat | Diumenge 13 – 18:45h

Un retrat de Palma a través de l’experiència personal de quatre dones de barris i realitats molt diferents. Una història de feminisme i lluita de classes que tracta de resistir a un model de ciutat que només atrau l’arribada massiva de turistes i deixa de banda la realitat d’aquelles que les habiten i es veuen desplaçades al seu propi barri.


ATEAK ZABALDUZ | Juanmi Gutiérrez | 2014 | 89’ | VOS Cast | Diumenge 13 – 17h

Patada en la puerta, allanamiento de casas, cargas policiales, violencia en las calles, son algunos de los estereotipos que el imaginario popular asocia con el movimiento okupa. Más allá de la superficie de estos prejuicios se esconde sin embargo, una realidad compleja de una riqueza que nos retrotrae a ideologías y opciones de vida que creíamos arrinconadas por el curso de la historia.

Memòria de la lluita obrera en primera persona: EL AÑO DEL DESCUBRIMIENTO i VITORIA, MARZO DE 1976

EL AÑO DEL DESCUBRIMIENTO | Luis López Carrasco | 2020 | 200’ | VOS Cast | Dissabte 12 – 18h

Ara fa trenta anys, concretament el 3 de febrer del 1992, el llançament d’un còctel molotov iniciava l’incendi de l’Assemblea Regional de Múrcia, deixant la primera planta totalment calcinada. Era el moment culminant d’un conflicte laboral de llarg abast, que afectava a tota la ciutat de Cartagena i estava lligat a les transformacions que se succeïen a tot l’Estat espanyol.

Era l’any del descobriment, del cinquè centenari de l’espoli de les Amèriques, de l’Expo de Sevilla i les Olimpíades de Barcelona, del naixement de l’IBEX 35 i la signatura del Tractat de Maastricht. La perifèria, tanmateix, quedava al marge de les celebracions que hipnotitzaven a la nova classe mitjana. La Comunitat Econòmica Europea imposava el desmantellament de la indústria i la mutació a una economia de serveis en la que, com sempre, uns pocs guanyaven mentre la resta queia en el parany. També, com sempre, el PSOE facilitava la ruïna.

La lluita de la classe treballadora de Cartagena va ser apoteòsica, però, malauradament, va passar desapercebuda i va acabar enterrada en l’oblit. Aquest film recupera aquesta memòria en un diàleg entre present i passat, converses creuades entre aquells i aquelles que van viure les vagues i la resistència obrera i les que sobreviuen a les conseqüències de la derrota. La frontera entre passat i present desapareix. La joventut no té futur perquè li va ser robat abans que pogués lluitar per ell.

El año del descubrimiento és un exercici autèntic de memòria històrica, memòria de la lluita obrera en primera persona, i només per això ja és una pel·lícula imprescindible.

Tràiler:


VITORIA, MARZO DE 1976 | Luis E. Herrero | 2019 | 22’ | VO Cast | Dissabte 12 – 17:00h

El 3 de marzo de 1976, después de asistir a una asamblea en la iglesia de San Francisco, tres trabajadores perdieron la vida por disparos de la policía. Otros dos fallecerían como consecuencia de las heridas. Un impresionante cortejo fúnebre recorrió las calles de la capital vasca en un ambiente sobrecogedor. Elaborado únicamente a partir de material de archivo, Vitoria, marzo de 1976 es el estremecedor testimonio de unos hechos que no deberían haber sucedido nunca.

Comptarem amb la presència del seu director, Luis Herrero, autor també de El entusiasmo.

Divendres 11: dos curtmetratges d’estrena, EL RETORN: LA VIDA DESPRÉS DE L’ISIS i molt més

El divendres 11 de febrer ve carregat d’activitats: l’estrena a Barcelona de dos curtmetratges, UTUQAQ i A MINOR FIGURE; la projecció d’EL RETORN: LA VIDA DESPRÉS DE L’ISIS seguida d’una xerrada amb l’equip de la pel·lícula. Per acabar la jornada, tindrem un sopar antirepressiu organitzat pel Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu. Anem a pams…


EL RETORN: LA VIDA DESPRÉS DE L’ISIS | Alba Sotorra | 2021 | 90’ | VOS Cat | Divendres 11 – 20h

Després que la passada edició programéssim COMANDANT ARIAN, aquesta vegada us portem el documental més nou de la reusenca Alba Sotorra, EL RETORN: LA VIDA DESPRÉS DE L’ISIS. Comptarem amb la presència de dues persones de l’equip de la pel·lícula, i podrem xerrar-hi una estona en acabar la projecció. Us compartim aquí un fragment de la nota de premsa que ens ha facilitat DocsBarcelona:

Shamima Begum (Regne Unit) i Hoda Muthana (EUA) van marxar dels seus països d’adolescents, manipulades per la propaganda terrorista i l’odi de les xarxes socials. La seva partença va omplir titulars d’arreu del món; ara, la seva lluita per tornar a casa ha tornat a envair-los, generant un debat que encén passions a occident.

En un esforç per comprendre els matisos d’una situació complexa, la cineasta catalana retrata amb una proximitat i intimitat sorprenents a la Shamima, la Hoda, la Hafida, la Ouidet, la Nawal i la Kimberly, que relaten les seves colpidores històries, revelant per què es van sentir atretes per l’ISIS, els horrors que van viure sota el seu règim, les seves pors i les seves esperances de cara al futur.

La Shamima ha sigut el centre d’encesos debats al govern, els mitjans i els carrers del Regne Unit i la Hoda va ser assenyalada personalment per l’expresident Donald Trump en un tuit que prohibia el seu retorn als EUA. Ambdues s’han convertit en personatges coneguts arreu del món, en el cap de turc de l’odi contra l’ISIS i les seves històries han arribat a mitjans principals a nivell mundial, com The Guardian, The NY Times, la BBC, o Channel4.

La sensibilitat de Sotorra per observar sense prejudicis posa en evidència la necessitat urgent d’establir un diàleg honest i empàtic entre cultures, religions, gèneres i cosmovisions diferents.


A MINOR FIGURE | Jamie Weiss, Michael McCanne | 2021 | 16′ | VOS Cast | Divendres 11 – 19:40h

Una altra estrena a La Cinètika! A MINOR FIGURE només s’ha pogut veure, de moment, al DocumentaMadrid.

La mujer narra, en japonés, la historia de un hombre que viajó a Nueva York desde Tokio en 1988, alquiló un coche y se dispuso a cruzar Estados Unidos. Las imágenes que acompañan su relato muestran documentos y lugares del viaje: billetes de avión con nombre falso, mapas, moteles, casas rurales, campamentos, recibos metidos en una bolsa, fotos en blanco y negro que muestran pruebas de todo ello; la rareza de ver pasar América a toda velocidad. Es difícil situar desde qué perspectiva habla la mujer, ya que unas veces describe los sentimientos del hombre y otras a las personas que conoció por el camino; ¿es eso lo que hace la historia? Todo el mundo deja surcos a su paso, pero solo son visibles después de haber pasado.


UTUQAQ | Iva Radivojević | 2021 | 27’ | VOS Cat | Divendres 11 – 19h

Per primera vegada a Barcelona i amb subtítols en català, UTUQAQ ens transporta a un dels indrets més desconeguts i remots del planeta.

A l’Àrtic, el gel és a tot arreu i desapareix constantment. Utuqaq explora el canvi climàtic des de la perspectiva d’aquest element bell i vital, mentre quatre investigadors s’embarquen en una expedició per perforar nuclis de gel a temperatures sota zero.

Sessió inaugural de la mostra: LA PLAGA, de Neus Ballús, i l’estrena de FLORES DE LA LLANURA

LA PLAGA, de Neus Ballús, es podrà veure a La Cinètika el proper dijous 10 de febrer. Ho farà precedida de l’estrena a Barcelona del documental mexicà FLORES DE LA LLANURA, dirigit per Mariana X. Rivera. Dues directores que donaran el tret de sortida a aquesta nova edició de la mostra RESISTÈNCIES. Com sempre, l’entrada a totes les projeccions és lliure i els beneficis seran destinats a causes antirepressives. Us hi esperem!


LA PLAGA | Neus Ballús | 2013 | 82’ | VO Cat | Dijous 10 – 20h

Queda lluny aquell 2013 en què LA PLAGA va fer-se amb el reconeixement de crítica i públic. Una pel·lícula a mig camí entre el documental i la ficció que naixia al caliu de la crisi de 2008 i que conforma un retrat commovedor de la vida que es cou als afores de les grans ciutats, entre camps, autopistes i polígons industrials.

Avui la seva directora Neus Ballús torna a estar d’actualitat, doncs el seu film 6 DIES CORRENTS porta nou setmanes en cartellera i està arrasant a les nominacions dels Premis Gaudí. Nosaltres el vam anar a veure i ens va encantar.


FLORES DE LA LLANURA | Mariana X. Rivera | 2021 | 19’ | VOS Cat | Dijous 10 – 19:40h

Al poble amochco de Suljaa´ hi habiten teixidores de telar de cintura i conreadores de cotó. El coneixement textil tradicional el posseeixen les dones, en canvi, la violència contra elles és quotidiana. Yecenia, una jove teixidora, atravessa un dol a causa del feminicidi de la seva cosina Silvia. Mitjançant un ritual col·lectiu entre dones, honoren la seva memòria i el llegat textil que han heretat de les seves àvies.

El documental, produït el 2021, es troba actualment de gira per Mèxic, on ja ha guanyat diversos premis a festivals i mostres de cinema.  Ara tenim el privilegi de veure’l per primera vegada a Barcelona. Després FLORES DE LA LLANURA voltarà per França, Estats Units, Xile i Colòmbia. Us en deixem aquí el trailer:

Hem tornat! La 3a mostra RESISTÈNCIES serà del 10 al 13 de febrer de 2022

Torna la mostra de cinema RESISTÈNCIES. La 3a edició serà del 10 al 13 de febrer de 2022. Com cada any, quatre jornades de bon cinema documental a l’abast de tothom a La Cinètika (Fabra i Puig 28). Entrada lliure. Tots els beneficis seran per causes antirepressives.

Consulta tota la programació.

La Cinètika (Fabra i Puig 28, Sant Andreu de Palomar) és un cinema okupat autònom, anticapitalista i feminista. Com sempre, l’entrada a les projeccions és lliure i els beneficis aniran destinats a causes antirepressives.

Gràcies a tothom! Prometem tornar molt aviat

Ooooh! Ja s’ha acabat la 2a #MostraResistències. Però estem contentíssimes. Aquests dies La Cinètika ha estat més viva que mai: han vingut gairebé 500 espectadores. Això no ha estat gens fàcil. Per què? Veureu…

Durant tota la setmana, La Cine ha estat assetjada pels mossos de Miquel Sàmper. Portant armes automàtiques, circulant fatxendes en grups de motocicletes, intimidant les veïnes i assistents al cinema… Ens volien atemorir. En aquestes circumstàncies hagués estat fàcil suspendre la mostra i quedar-se a casa, però llavors hauria guanyat la por. Nosaltres valorem el cinema i la cultura com espais de participació política. Per tant, ara més que mai calia seguir endavant, fent justícia al nostre nom!

Volem agrair a cadascuna de les persones que han vingut a la mostra. També a les que no han pogut accedir-hi a causa de l’escenari policial-militar. I especialment a tota la família andreuenca i de més enllà, que ens ha fet suport i caliu. Elles saben qui són.

Si us heu quedat amb ganes de veure algun documental (o voleu fer el tafaner) podeu accedir al FONS DOCUMENTAL de la mostra.

Prometem tornar molt aviat!

#MostraResistències
#LaCineNoEsToca
#NoMarxem
#DoItRight

Comença la mostra: LAST DAYS IN SHIBATI i les veïnes de Pons i Gallarza

Aquest dijous iniciarem a la 2a mostra de cinema Resistències amb una sessió inaugural en què el protagonisme serà per a les veïnes en lluita contra l’especulació. Abans del preciós documental LAST DAYS IN SHIBATI, ressenyat a continuació, podrem assistir a l’estrena del curtmetratge NO HEM MARXAT. Coincidint amb el 3r aniversari del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, les veïnes de Pons i Gallarza celebren que, després de mesos i mesos de lluita, han aconseguit fer fora els especuladors. Al blog del Sindicat ens ho expliquen.

Celebració de la victòria de les veïnes de Pons i Gallarza contra els especuladors que les volien fer fora de casa. Estiu de 2020.

LAST DAYS IN SHIBATI | Hendrick Dusollier | 2017 | 60’ | VOS Cat

El nen Zhou Hong i la senyora Xue Lian han de marxar de l’última barriada històrica que queda a la gran ciutat de Chongqing, ja que aviat serà destruïda per construir un nou barri. Obligats a abandonar el que ha estat casa seva fins aleshores, els estrets carrers del barri de Shibati fan de testimonis de la Xina més tradicional i històrica que està a punt de desaparèixer. La gentrificació pren moltes formes, i aquesta n’és una. La destrucció de les antigues barriades a la Xina és un reflex de les polítiques urbanístiques, socials i culturals d’un país on allò vell, tradicional i històric ha de donar pas a allò nou, contemporani i sense ànima. Una reflexió sobre la canviant Xina contemporània que, a poc a poc, va deixant perdre la seva història i el seu llegat.

Les imatges que apareixen en el documental no són estranyes ni particulars d’un lloc en concret, són postals que es repeteixen en tots els grans centres urbans de la Xina contemporània. ‘Les ciutats xineses purguen als seus pobres‘, i és que el fenomen de la gentrificació, conegut a tot el món per les greus conseqüències que implica, adquireix a la Xina un efecte fins i tot més devastador, ja que es combina amb més aspectes del capitalisme salvatge i la realitat política.

Font: Eldiario.es ‘Pekin crece a golpe de desahucio’

Els emigrants rurals són la mà d’obra barata que manté en marxa la fàbrica del món i dóna forma als lluents gratacels de la segona potència mundial. La població migrant en Shangai per exemple, suma un 40% de la població total de la ciutat. Davant el constant creixement de la població a la ciutat, les autoritats han decidit establir topalls de població, tal com ja es fa en altres ciutats de la Xina, la qual cosa comporta l’encariment del preu del sòl i per tant l’expulsió de les persones amb menys recursos fora de la ciutat. Si romanen a la ciutat habitant en les barriades que encara queden, però sense empadronar-se, es veuen exclosos de l’accés a la salut, educació i serveis bàsics.  L’especulació amb els preus del sòl en el cas de la Xina és una mica més complex que en altres llocs, perquè el sòl en si és propietat de l’Estat, i el que es produeix és una cessió de l’ús del sòl per quantitats determinades d’anys a empreses constructores privades. Pel que aquests processos d’especulació no serien possibles sense la connivència de les autoritats locals amb les constructores.

D’altra banda, els desallotjaments es produeixen a qualsevol hora del dia, en molts casos durant la matinada, casos en els quals les famílies i persones desnonades es veuen al carrer i sense res. Els processos de moobing immobiliari perquè la gent accedeixi a marxar de les seves cases via negociació o per la força són constants, i impliquen situacions de violència totalment reconeguts.

Fa dues setmanes, 300 homes, als qui consideren part d’una màfia contractada pel Govern local, van entrar a les cases a “martellades”. “Van utilitzar extintors per a deixar a la gent cega i si algun de nosaltres intentava rebel·lar-se, li colpejaven”, afirmen.

Un bloc d’apartaments de sis pisos en un lloc de construcció en Shenzhen en 2007. El propietari Choi Chu Cheung i la seva esposa Zhang Lian-hao es van negar a acceptar la compensació oferta pel constructor. Fotografia: Paul Yeung / Reuters

Les resistències davant aquests processos s’han fet famoses amb per exemple, el cas de les cases clavo ‘nail houses’. Aquestes cases són la manera de protesta dels qui es neguen a acceptar les condicions ofertes pel govern per a marxar de les seves cases. Sovint, la compensació per a les famílies les cases de les quals estan a la vora de la demolició és sempre una font important de disputes. Les ofertes es basen en les valoracions actuals de les propietats, que probablement són molt més baixes que les de qualsevol de les residències que les reemplaçaran. Si les famílies decideixen iniciar procediments legals, solen tenir poc recorregut ja que aquests serien contra el govern mateix. Per això mateix, algunes opten per simplement romandre a les seves cases i resistir. Per a més informació sobre aquests temes, deixem una sèrie d’articles que aborden més detalladament la qüestió.

Més informació:

  • https://www.eldiario.es/internacional/pekin-crece-golpe-desahucio_1_3621718.html
  • https://www.eldiario.es/desalambre/ciudades-chinas-purgan-pobres_1_2904758.html
  • https://elpais.com/elpais/2019/01/08/planeta_futuro/1546956210_168925.html
  • https://theconversation.com/how-stubborn-nail-houses-take-a-stand-against-chinas-rapid-urbanisation-72990
  • https://www.theguardian.com/cities/gallery/2014/apr/15/china-nail-houses-in-pictures-property-development

NUNCA DIGAS NUNCA: ¿Qué es el gatillo fácil? ¿Por qué desaparecer a un pibe de barrio?

NUNCA DIGAS NUNCA | Autoria col·lectiva i anònima | 2014 | 80’ | VO Cast

Es imposible calcular la “cifra negra” del gatillo fácil y de las muertes en cárceles y comisarías o por la tortura.

(CORREPI)

¿Cómo hacer aparecer lo que años de historia han insistido en ocultar? ¿Por qué desaparecer a un pibe de barrio? ¿Quiénes tienen el poder de hacerlo? Este documental independiente, colectivo y anónimo reflexiona y denuncia, desde el contexto argentino, sobre las desapariciones en democracia, sobre cómo funciona la represión y qué herramientas tiene.

Aparición con vida de Jorge Julio López- Fotograma de ‘Nunca digas nunca’ (2014)

Con gran parte de datos e información obtenidos del Archivo de Personas Asesinadas por el Aparato Represivo Estatal que lleva a cabo la CORREPI (Coordinadora contra la represión policial e institucional) desde el año 1993, nos sumergimos en los casos de Luciano Arruga, Miguel Bru, Julio López y Jonathan “Kiki” Lezcano, para encontrar las respuestas. Junto con los testimonios de familiares de chicos asesinados o desaparecidos por la policía, familiares y personas cercanas a militantes desaparecidos, abogadas, y una voz en off que acompaña los relatos, el documental nos lleva por las diferentes partes y actores que conforman el circuito represivo y la desaparición de personas en democracia, pero también por las trayectorias y estrategias de organización, solidaridad y lucha  para hacer frente a una realidad que lejos de desaparecer, cada vez parece más viva. El documental arroja luz sobre un problema grave, que es el de la violencia, el racismo y el clasismo institucional, ya que cada día siguen apareciendo noticias de chicos y chicas de barrios humildes torturados o asesinados por la policía fuera o dentro de las cárceles en Argentina. 

Hilo de Twitter publicado el 20.01.2021 por Revista Critica https://twitter.com/revistacitrica/status/1351877206318919684

 

Trailer:

El documental TOT INCLÒS reflexiona sobre les conseqüències del turisme a les Balears

TOT INCLÒS | Col·lectiu Tot Inclòs | 2018 | 65’ | VO Cat

Com un amarg presagi d’allò que finalment estem vivint ara amb la crisi derivada de la pandèmia, el documental Tot inclòs feia una clara i contundent advertència sobre les greus conseqüències -a tots nivells- de centrar l’economia en un únic sector, el turisme. Sembla que el temps els ha donat la raó més aviat del que probablement pensàvem. Tot i haver-se estrenat l’any 2018 i haver-ne fet multitud de projeccions arreu l’Estat, no ha sigut fins al passat mes de desembre, i després d’una forta campanya, que IB3 -televisió pública de les Balears- ha accedit a programar-la.

Compte de Twitter del col.lectiu @Tot_Inclos

D’ençà els anys 60 les Balears –especialment Mallorca i Eivissa– quedaren enlluernades amb el turisme. Tot el relacionat amb el turisme era positiu i la indústria turística fou introduïda i rebuda com la locomotora que ens transportava al tren de la modernitat, de la societat de consum i de la vida urbana. De llavors, els canvis han estat tant ràpids i profunds que convé analitzar-los des d’un punt de vista crític que posi en qüestió si el turisme és beneficiós.

En els darrers temps, la llegenda que diu que «vivim del turisme» ha començat a ser fortament qüestionada. Es parla de turisme sostenible, del lloguer vacacional, de platges saturades, de falta d’accés a l’habitatge, etc. Aspectes que entenem que tenen un denominador comú: el monocultiu turístic.

La intenció del documental Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes és trencar el discurs hegemònic sobre el turisme i tractar aspectes relacionats amb el turisme que habitualment no surten als mitjans de comunicació. Per tal de dur a terme aquesta narració entrevistarem a personatges relacionats amb el món del turisme, el món acadèmic, el món de l’ecologisme i persones anònimes que viuen a Mallorca. Inclourem imatges de Mallorca per il·lustrin el conjunt de discursos diversos que apareixeran i que mostrin una illa sorprenent que tal vegada no surtin als catàlegs turístics.

Tràiler: